sábado, 30 de agosto de 2014

Deixem enrera les guerres...

Les notícies dels estius són, des de fa temps, extremadament colpidores. Però si una cosa provoca rebuig és veure civils, entre els quals hi ha quantitats insospitables d'infants, utilitzats com escuts humans...
 
Enmig de tan tèrboles notícies, no puc fer altra cosa que deixar-vos un dels meus últims haikús, que fa referència a un sentiment provocat per la malesa i que, alhora, pretén deixar una petita escletxa de llum.
 
Sigueu feliços!
 
Resta ufana
la caixa de Pandora.
Dins: l'esperança

2 comentarios:

  1. L'esperança sempre sembla que és a dins, al nostre interior.

    ResponderEliminar
  2. I sort en tenim, Helena!! L'esperança ha de dependre d'un mateix!!

    ResponderEliminar